P’es Puig de Randa ja hi plou,
per aquí qualque goteta.
Ha venguda una jaieta
enconada d’un blanc d’ou.

-Mumareta, anau a missa, jo us aguiaré es dinar.
Sa mareta se’n va a missa, tota sola la deixà.
Com sa mare surt de missa, ai, N’Aineta no hi trobà!
I pregunta a ses veinades: -¿L’hauríeu vista passar?
-Ja deu fer cosa d’una hora, l’hem vista amb so capità,
tota vestideta d’homo i amb so fussell en sa mà.-
I sa mare, ben resolta, a ca’s capità se’n va:
-Senyor capità, venia per un favor demanar.-
Com n’Aineta sent sa mare, descarada es presentà:
-Mumare, ja no som vostra , que ara som d’es capità.
El meu capità és bon homo i jo amb ell me vui casar.
Si a cas ell no em volia , mai me desempararà.
Si a cas me desemparava, botiga me posarà
de tomàtigues i pebres i també de bacallà.

Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.