Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
43
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Si venia un cavaller
d’es més nobles de Ciutat,
no mudaria, estimat.
Considerau si us vull bé!
Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Qui està enamorat, no menja
i se viu en sanitat.
Jo voldria hagués durat,
per rallar amb vós, estimat,
nou setmanes un diumenge!
Tradicionari de Mallorca
