Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
43
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo som estat a Costitx,
a Maó i a Mercadal.
¿No sabeu que Na Queixal
va anar a voltar p’es corral
per no passar-mos pe’s mig?
Lo que me dóna alegria
dins Ciutat de Palma està;
va vestit de militar
i és cabo d’artilleria.
Hores hi ha que no sé
si som morta o si som viva:
s’amor me té tan cativa
com una esclava d’Alger.
Tradicionari de Mallorca
