Margalida, es robiol
que me vares enviar,
es temps que el me vaig menjar,
en tu sempre vaig pensar,
hermosa cara de sol.
Me pareixs un cossiol
de roses, damunt l’altar!
I dedins, hi va tenir
un gustet de Margalida,
que es temps de la meva vida
no he menjat res tan fi.
Casi m’atravesca dir
que un qui estàs per a morir
i n’hi daven un bocí,
li farien cobrar vida.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amoroses
Campos
Assonant
43
IV
A Santanyí em vui mudar
si trob casa de lloguer;
si no n’hi ha, en faré fer,
si trob pedreny per obrar.
Es vespre, com ballaràs,
pega coça a ses faldetes.
Ja daràs ses tres pessetes
que deus an En Xico Mas.
Mare meva, no em veureu,
no ser amb una grossa pena
lligat amb una cadena
a l’abre sant de la creu.