Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.

Dia vint de juriol,
Margalida, tu fas festa;
treu es cap a sa finstra
i veuràs com surt es sol.

Ses fadrines de Sa Creu,
de Sa Creu fins a Sa Plaça,
totes talaiegen massa;
fadrins, ja ho reparareu.