Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Deià
Llubí
119
III
¿ Què és allò com un ventai
que a la garriga verdeja
i per la casa culeja
molts de pics sense aturai?
Una granera.
A la mar goret faré
i hi sembraré restoble.
Jo tant m’agrada Sa Pobla
que em pens que m’hi casaré.
Dins Son Rossinyol hi ha
renou i molta de guerra:
un amb s’altre tothom xerra,
de ninguns poren fiar.