Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Deià
Llubí
119
III
S’altre dia una cigala
se baraiava amb un gri
i un passaforadí
amb un moscard s’afaitava
i una llagosta aplegava
es pèl amb un estorí.
Anit que és dijous, no ve;
ja no vendrà entre setmana;
i si dissabte m’engana,
en tornar, l’engegaré.
Mal viatge sa somera
que sempre va de bordell!
Llavors s’emmena es poncell:
par que sia mare seva.