Es carrer de S’Arraval
un temps me dava alegria,
i ara, de cada dia,
per mi, que va mortal!
A Búger són bugerrons,
ja no ho han de demanar:
allà tenen ses figueres
a damunt es campanar.
Ses pobres figueroleres
amunt s’hauran d’enfilar.
Jo som aquell farolista
de sa vorera de mar;
jo i tu mos hem de casar,
mirai de la meva vista.