Sa cunyada em fa morrada
quan m’enquantra p’es carrer,
i jo encara sols no sé
es seu germà si m’agrada.
Sa carretera de Lluc,
la voldria endomassar
per, quan s’estimat vendrà,
ses pedres que hi trobarà
fossin coixins de vellut.
Voldria sebre de fi,
aquales hi han anades
a fer nuus a ses arades
per unes sobres fer-lí.