Sa madona de sa Vall
té alegria que la mata
perque duu botons de plata
i no n’havia duits mai.
-Mon pare meu, casau-vós,
i mare nova tendria.
-Oh fii meu, jo em casaria,
si una dona jo sabia
que dugués pa per tots dos.
‘Vui és dijous tot lo dia;
un temps l’anava cercant,
i ara m’alegren tant
com si dijous no hi havia.