A dins S’Alqueria Blanca
vaig sembrar un claveller:
per temps, te’n regalaré,
si en puc coir una branca.
Pensant en vós, vida mia,
un vespre no vaig dormir
i dins un ui vaig tenir
sis antenes de molí
i sa torre qui molia
i un barco qui recorria
i un sastre qui cosia
i un moscard qui tenia
es bolic fet per partir.
Carrer de Cala Figuera,
ja no me veuràs tornar,
perque em varen fer pagar
quatre duros sense espera.