Si jo poria trobar
qualcú que em tragués d’apuros,
que em deixàs cinc-cents mils duros
amb un pacte: a mai tornar!
De dalt a baix d’es carrer
veuen murta capolada.
Que prest la vegem casada,
Na Bessona, si convé.
En Pansacola va dir
darrere ses seves portes:
-Es pobres han de morir,
enguany, amb ses barres tortes.