Amb ell tenc sa voluntat;
veiam, idò, què he de fer!
Si a la fi m’és ingrat,
ja tenc hàbit demanat
i per monja em tancaré.
Si em pensàs que amb un ramell
jo te pogués alcançar,
jo passaria la mar,
aniria allà dellà
per una flor de clavell.
M’agrada perque millores,
Bernat, amb so festejar:
tu no fas cas de deixar
pobres, per anar a senyores.