Com m’aixec es dematí
que an es parei don uiada,
pens en tu, amor amada,
p’es carrer i dins sa casa.
Juan, pensa que és ta mare
qui això t’envia a dir.
A Ciutat éreu ahir,
bona amor, i no us vaig veure;
ja poreu pensar i creure
de pena si en vaig tenir.
Fadrins de Biniamar,
de Mancor i d’Orient,
venim de Biniatzent
que fer un devertiment.
Molts d’anys que hi puguem tornar!