En Pere és un homo llest
que pot anar a onsevuia:
com se colga, no es despuia;
com s’aixeca, ja està llest.
Tal•larera, dau-me pena!
Tal•larera, dau-me’n més!
Val més un punt d’alegria
que una torre de diners.
Tenc tan bon nom: Catalina,
però no m’ho saben dir,
i, per riure-se’n de mi,
me diuen Na Florentina.