En Barret, qui m’és tan ase,
va cercar un politxó
i va dir an Es Mascaró:
-Pega fort, i faràs vasa!-
A l’arribada a Campos,
es cavall va travelar,
i un passatger va anar
an es poble a alterar
en que havia de passar
un cavall qui feia santos.
Bans d’arrivar a Santanyí,
es cavall ja tombejà:
sa diligènci’deixà
fins l’endemà dematí...
Com va arribar a Llucmajor,
En Barret Loco sortí.
Lo primer que li va dir:
-¿Com t’és anat, Mascaró?
-A mi m’ha anat d eprimera,
però an en Perico, no.
No hi fa res es politxó,
sempre som naat d’arrere.
Ja n’he perdudes ses ganes
d’es politxómanejar.
Es remei millor serà
donar-lo a ses milanes!-
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Llucmajor
Assonant
17
IV
-¿Que et fan menjar llevat agre?
Jesús, que estàs de torrat!
-Si em `guesses vist l’any passat!
Saps que estava de més magre!
-De sa carn que et trobes ara,
¿encara et feien llaurar?
-No em deixaven aturar
sols a fer una fumada.
-¿No menjaràs una mica
i llavonses tendràs set?-
I ell diu:- Jo no crec
porer arribar a sa pica.
Al•lota de sa Barraca
d’es camí de Llucmajor:
tu m’has robada s’amor
i la dus dins sa butxaca.
Ai Déu, i que ets de vellaca,
tapada amb so mocador!
Voldria esser oronella
i volar tan generós
per esser tan prest com vós
dins es bosc de Massanella.