Civadeta, civadeta,
que ets de mala de segar!
Voldria tornasses mar
i es camp de blat, sa pleta,
i sa madona, barqueta,
i l’amo per navegar.
A ca nostra no hi vendreu
perque hi han feta murada
de catorze pams d’alçada
i vós no la botareu.
Jaume, Jaume, N’Antonina
ja és partida que se’n va;
de damunt es Coll d’Artà
te dóna la despedida.