Som perseguit de fortuna,
de guerrers i mala sort.
Voldria em dugués la mort
tan alt com està la lluna.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Sort. Dissort
Poble
Artà
Núm de glosa
780
Volum
III
Altres cançons relacionades
Un viudo de cop s’estufa
perque té casa parada.
Quan la jove té ginyada,
llavò pot fer sa bugada
damunt un cul de cadufa!
Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.
En Miquel sempre li deia:
-Jo no vui que facis res;
mata un gall o dos, o tres,
o si no, mata s’euveia.-
S’euveia no li bastà
i encara en volia més;
s’ase val massa doblers
per haver-lo de matar.
Tradicionari de Mallorca
