Som perseguit de fortuna,

Som perseguit de fortuna,
de guerrers i mala sort.
Voldria em dugués la mort
tan alt com està la lluna.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Sort. Dissort

Poble

Artà

Núm de glosa

780

Volum

III

Altres cançons relacionades

Una oveia bedega, sedega,
ha fet un menet sedec, bedec,
llanat, llanut,
de cap a peus ben pelut.

A Alaró són llevats agres;
ja ho haureu sentit contar,
que volien baratar
el Sant Cristo amb pastanagues.

Estic ausent i present
i l’amor pena no em dóna:
estic ausent de persona,
però no de pensament.