Ric rac roc,
barres de foc,
corones d’espines.
¿Què ve que d’aquí a cent anys
no ho endevines?
Un molí de foc.

Com la mar pega engronsada
l mariner va perdent.
Quatre o cinc contraris tenc
que em fan girar es bastiment,
Maria, molta vegada.
No ho sabrà pare ni mare,
parents, germà ni germana,
si jo i tu anam malament.

-¿Que veniu de Felanitx?
-I sempre per sa carretera.
-¿No heu encontrat una somera
amb una ruca a darrere
de devers un any i mig?
M’ha fuita de damunt s’era
sense fer gens de trepig.
Jo, de trobar-la, tenc desig
an aquesta pussetera,
perque, amb sa forca de s’era,
l’he de xapar per mig.
-Un ase gros hem trobat,
avui, de bon dematí,
i res li hem pogut dir
de lo que mos ha preguntat.
-Jamai més me torn posar
amb bestiar que no conec,
perque qualcuna me’n bec
que p’es coll no em pot passar.
I ara, per acabar,
de voltros me despedesc.