Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.
Estic cansat de venir
p’es coll de Son Rosselló.
Catalina, bona amor,
prompte m’has de dir que sí.
Res, res se fa per no-res;
en res no hi corr s’interés;
i aquell qui no té doblers,
torna tonto, si no ho ès.