De Son Odre a S’Estorell
jo no hi planyia es camí
per veure aquell xerafí
que valia més per mi
que es terme de Marratxí,
que Son Coc i Son Verí,
Son Sales de Marratxí,
Barcelona i es Castell.
Si fos estat coronell
o comandant de vaixell,
sa sang i sa meva pell
tenia per donar-lí.
Dius que m’has girat s’esquena
perque som un noningú.
Mal me toc gota serena
en tornar-me arrambar a tu!
Jo no crec que dins Espanya
hi haja una amor com vos tenc:
vós vos n’anau i jo vénc
i mon cor vos acompanya.