El qui no sap confegir,
s’erra amb so llibret davant.
Vine tu qui pretens tant
i m’aniràs explicant
pesta roja què vol dir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Malaltia. Salut
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
46
Volum
III
Altres cançons relacionades
De Gràci’ vaig anar a Cura,
de Cura a Sant Honorat,
i vaig quedar encantat
d’aquella hermosa figura.
A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Si jo fos governador
o comandant de la vila,
a dins poc temps llevaria
aqueixa reunió,
i crec que el senyor rector
un premi me donaria.
Tradicionari de Mallorca
