El jutge amb les seves plomes
sentenci’de mort firmà.
¿Que no li deu recordar
d’aquells dos anys que va estar
desterrat a Ses Puntones?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Jutges
Binissalem
914
II
Catalina, anit passada
va venir un jovenet
per rallar amb tu i veure’t,
i vares estar colgada;
i te va deixar senyada
una rosa a sa paret.
Si no la hi vols, aixequè’t
i pega una emblanquinada.
Deies que no mudaries
en esser casada, no.
Veies si mudes o no!
Tu ja no tens sa color
tan fina com la tenies.
Cosa d’un any deu haver
que un fadrí salut m’envia,
i no s’ha donat, un dia,
amb cor de demostrar-sè.