El jutge amb les seves plomes
sentenci’de mort firmà.
¿Que no li deu recordar
d’aquells dos anys que va estar
desterrat a Ses Puntones?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Jutges
Poble
Binissalem
Núm de glosa
914
Volum
II
Altres cançons relacionades
Cada u se’n va amb ses seves;
jo vendré amb vós, si em voleu,
i per vós duré sa creu
damunt ses espatles meves.
Tota sa nit som anat
repassant dones hermoses:
totes me pareixen roses,
i tu un clavell daurat.
Es qui solen esser gendres
van a sa casa tot dret.
Mu mare, un sabateret
me mata es porc en divendres.
Tradicionari de Mallorca
