El jorn del judici,
serà pel qui no haurà fet servici,
Ans del judici, l’Anticrist vindrà
i a tot lo món torment durà;
i, fents-se com a Déu servir,
qui no el creurà farà morir.
El seu regnat serà molt breu,
i baix del cruel poder seu,
moriran màrtirs, tots dos a un lloc,
aquells dos sants, Elias i Enoc.
El sol perdrà sa claredat,
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i toto lo món serà tristor.
Gran foc del cel davallarà:
mars, fonts i rius tot cremarà.
Los peixos donaran grans crits
perdent sos naturals delits.
Los cossos morta tots s’alçaran,
sos esperits recobraran;
i el so de trompeta breu
dirà: -Veniu al jui de Déu.
Aprés, del cel venir veureu,
amb gran cort, el Fill de Déu;
brillant amb sa magestat
de lo seu cor glorificat.
Jesucrist, Rei universal,
Home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.
Al bons dirà: -Fills meus, veniu
benaventurats posseïu
el reine que està apareiat
des que el món va esser creat.
Als mals dirà terriblement:
-Anau, maleits, an el turment;
anau-vos-ne al foc etern
amb vostro príncep de lo infern.
Oh, humil Verge, vós qui heu parit
a vòstron Fill vullau pregar
de l’infern nos vulla guardar.
El jorn del judici
serà pel qui no haurà fet servici.
Religioses
Llucmajor
Assonant
Margalida, Margalida!
Quina habilitat tens tu!
Sense perjui de ningú,
an es qui és mort, pots dar vida.
S’aigo millor de Muntanya
passa per Binifaldó.
El qui t’alcançarà, guanya
més honor que el Rei d’Espanya
com fa un Emperador.
Madò Catalina,
¿què feis com campau?
Si no la’m donau,
la vos robaré,
i la me’n duré
allà an el palau
i la vestiré
de vermei i blau.
O la me’n duré
a la Galilea,
i la vestiré
de pell de monea.