Sa mare n’hi va donar amb so tronc de sa granera: romperen sa greixonera i no pogueren dinar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Dinar
Llucmajor
393
III
En esser sa lluna posta ja no dóna més claror. Sa meva sang, bona amor, és vermeia com sa vostra.
A Esporles, quan van mudats, se pensen dur la Duana; duen calçons empeltats, i es diumenges, d’endiana.
Jo mirant vaig descobrir aquest roser preciós. Que ho seria, de ditxós, roses porer-hi coir!
