‘Moreta, tuntai, tuntena,
recorda’t d’es temps passat,
com anaves a dur llenya
de s’uiastre secorrat.
Diuen que han d’haver menjada
mitja cortera de sal
per sebre-se es natural,
i a mi me basta una uiada.
Margalida, t’he d’atènyer
tot allò que t’he promès.
Estic més fort que una penya,
que bales no li fan res.