Voltros sou qui d’es meu cor
tots en volen un llegat,
i jo, trist i malanat,
cames tortes, malforjat.
Tots es qui m’heu escoltat
sou més ases que no jo.

En acabar de segar,
mos casarem, amor meva,
veiam aqueixa gent teva
si haurà acabat de rallar.

Un dia, posta de sol,
me vaig baraiar amb s’al•lota;
ella me va dir “fesol”,
jo li vaig dir “bestiota”.