Estimat meu, tot hi ès:
vós fadri i jo fadrina.
N’hi pren com la plata fina,
que torna an es mateix pes.
Adiós Son Estaràs,
Son Canals i Purgatori,
i es camí de la Glòri’
fa fosca i no el trobaràs.
¿Deu esser Na Margalida
que he sentida conversar?
Ara se deu aixecar
per sa panada escaufar
per porer alegrar En Mesquida.