Edat de quinze anys tenia
com me vaig enamorar,
amb l’intent de no mudra
fins que forçós me seria.
Ja és arribat l’últim dia
que plegats hem de rallar,
perque Déu no em va criar
a lo teu gust, vida mia.
Si jo amb llàgrimes poria
lo teu cor mortificar,
faria créixer la mar
devuit passes cada dia.
I llavó me n’aniria
davant la Verge Maria;
devuit anys hi estaria
sense beure ni menjar.
De tant de veure’m penar,
Déu del cel proveiria!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amoroses
Poble
Santanyí
Rima
Assonant
Núm de glosa
17
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Jo tenc es cor i es fetge
allà on tothom los té.
Ja no em curarà barber.
Estimat, vós sou el metge.
Majoral, deixau-m’hi anar,
a coir a sa llaurada;
jo no hi som p’es pareier
ni p’es parei ni s’arada;
jo hi som per un jornaler
que em té sa vida guanyada.
Aquesta jove està en dubte
si té temps per festejar:
n’hi pren com el blat que està
en flor i no pot granar
perque li manca una brusca.
Tradicionari de Mallorca
