Confii que Déu me darà
es desig que jo tenia,
que és de rallar amb tu, Maria;
però no m’has d’enganar.
Qui molt ralla, sovint s’erra:
preniu aquesta de mi.
Dues destrals a un pi,
de cop lo tiren en terra,
i si sou dos que em feis guerra,
també m’hi tendreu a mi.
Noltros som quatre salers
que cantam per sa panada;
vos desitjam bona anyada
a casa i a’s sementers;
de faves, que n’hi hagués
més caramull que de paia,
i de blat, ordi i civada
n’ompligueu tots es graners;
que no faça cap boirada
en estar en flor es cirerers.