Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat,
però veig aquí davant
aqueixes guapes donzelles.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Lloança de la bellesa
Santanyí
Bellesa, Cel, Dia i nit, Estels, Floretes, Joventut, Niguls
7a7b7b7a
Mixta
4
970
I
85
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.
No hi ha estrella com sa lluna
p’en sa nit donar claror,
ni sol amb més resplendor
quan el fa devers la una.
Bona nit, ma enamorada;
vaig a colgar, que tenc son:
aquell estel ja se pon
que dóna l’hora indicada.