-Acosta’t, no tengues por;
escolta’m i sentiràs,
si vols, sa lletra aprendràs,
que aquí tens un mestre bo.
-És això que me consola:
ara trob lo que he volgut;
vénc a vós que sou lletrut,
perque em mostreu de fer escola.
Oh muntanya esterangera
a on he anat a parar!
Es remei serà plorar
davall una carritxera.
-Endevina endevineta:
¿què tenc jo dins sa bragueta?
-Dues bales i una escopeta.