A S’Astorell vaig anar
a una consemblant guerra.
Per la dreta i per l’esquerra
molt me varen bombejar,
però no em varen tomar
d’es acstell cap cantó en terra.
Saps quin combat vaig tenir,
per damunt aqueixes sales!
Ja me’n tiraren, de bales,
de fortes i d egranades,
i no em pogueren ferir!
I mig Alaró va venir
a veure’m batre ses ales,
i sempre vaig trobar escales
i forat per on eixir!

M’agraden ses blanques, morenes també;
ses grans, ses petites, ses que em tracten bé.
Sa que manco em ’grada, gens ni una mica,
és sa meva dona, que ja l’he avorida!
Jesús, si la vésseu com a missa va,
amb ses calces verdes com un bacallà!
Piula i repiula del rec-a-tec-tec;
ai, ’moreta meva, jo vénc a veurè’t!

Juana-Maria Llesta,
repara si tenc raó:
demà serà Ascensió
i es teu homo farà festa.