Com va esser a sa civada
va dir: -Jo no vui segar.
A s’ordi, arestes hi ha;
es blat, és mal de taiar;
sa xeixa, dau-la’m pastada.

¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.

¿Deu esser Na Margalida
que he sentida conversar?
Ara se deu aixecar
per sa panada escaufar
per porer alegrar En Mesquida.