Com va esser a sa civada
va dir: -Jo no vui segar.
A s’ordi, arestes hi ha;
es blat, és mal de taiar;
sa xeixa, dau-la’m pastada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Segada
Poble
Algaida
Núm de glosa
885
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es primer acop paratjal
que en el món se va secar,
¿sabeu qui el va pellucar?
D’Algaida Na Bet Verdal.
Ella menja metles, metles,
sense tenir ametlerar.
Ara he arribat a afinar
de Son Cigala ses cel•les.
Jo tenc una oreia sorda
i s’altra que em fa tec-tec;
darrere aquesta paret
hi ha un ase qui escolta.
Tradicionari de Mallorca
