D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joventut
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
93
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com vaig arribar en es pou
d’aquelll lloc de Son Baró,
vaig dir: -Al•lotes, feis claror
de dins es sequer, si hi sou.
Com te mir amb tanta toca
te veig i no et gos tocar:
par que sigues la carxofa
coïda d’un carxofar.
Jo voldria esser el patró
de sa teva barca, un dia,
i altra cosa no faria
més que remenar es timó.
Tradicionari de Mallorca
