D’onsevuia es vent vénga,

D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Joventut

Poble

Sant Joan

Núm de glosa

Volum

III

Altres cançons relacionades

Com te mir amb tanta toca
te veig i no et gos tocar:
par que sigues la carxofa
coïda d’un carxofar.

Sa formiga experimenta
es punt d’un homo casat:
en s’estiu replega es blat
i en s’hivern se n’alimenta.

Aqueixa que balla
jo li veig es peus.
Carabassa blanca
mesclada amb fideus.

Altres cançons relacionades

Tradicionari de Mallorca

Arxiu Oral de Mallorca