D’onsevuia es vent vénga,
sempre ve arremolinat.
De ses dones he afinat
que en tenir quinze anys d’edat
duen es llatí embuiat,
i el dimoni qui els entenga.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Joventut
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
93
Volum
III
Altres cançons relacionades
La rosa, ¿sabeu què vol?
Regar-la de matinada,
es capvespre i de vetlada,
i torna com una col.
Les estrelles d’orient,
totes les acovardau;
com p’es lloc sagrat passau,
los difunts fan sentiment.
Un temps, quan jo festejava
una d’es carrer Major,
molta de gent se pensava
que volia dur es timó,
i ara jo, per esser es patró,
sa barca no m’agradava.
Tradicionari de Mallorca
