Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
El sen Roser-vei
tenia un ase gelat
i el feia jeure ensellat
perque no estassen per ell.
A Ciutat éreu ahir,
bona amor, i no vos vaig veure;
ja poreu pensar i creure
que era un dia trist per mi.