Més alegre és Santanyí
que Algaida dos mil vegades.
Si no les vols copejades,
de dalt les has de coir.
Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.
A una casa hi ha tres fiis:
es major se va embarcar
i no el varen veure pus;
es segon se va menjar
les coses que li donaven,
i es més petit sempre jeia
i mai del món se movia.
Un fogó encès a la casa; el fill major és el fum; el segon, el foc; el petit, la cendra.