Tu em deies, essent fadrina;
“Un disgust no et donaré”;
i ara, per un dobler,
tenim un mes de renyina.
Quanta vegada una mare
no la se gosa mirar,
i un polissó la fa anar
tota blava per sa cara!
Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.