Com vos veig, agraciada,
los meus esperits s’embossen;
si los meus uis ganxos fossen,
ja us haurien enganxada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Anatomia, Desig, Erotisme velat, Fets meravellosos o màgics, Floretes, Passió i enamorament
Mètrica
7a7b7b7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
863
Volum
I
Núm de pàgina
55
Altres cançons relacionades
Baix d’es portal, estimat,
hi tenc dos encalladors
de plorar, clavell hermós,
des que vos ne sou anat;
però Déu m’ha revelat
que tornareu, estimat,
perque em deveu s’adiós.
Clavell, des que estic ausent
departat de ta persona
a dins el cor sent una ona
blava, que la mar no en dóna
dia de maror ni vent.
¿No heu reparat un moment
que juga de malament
es mal d’enamorament
en pic que s’encapirrona?
Que de pena pas, i call,
allunyada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Tradicionari de Mallorca
