Na Rossa de Son Catiu
ha composta sa bugada:
sa llenya verda i banyada,
sa caldera foradada,
i ha vessat tot es lleixiu.

Na Sollerica passava
parenostros a manats
i va dir an es seus veinats:
-Ajudau-me a enterrar s’ase.

Ara veuràs si et dic ver,
s’homo si et darà renyina!
Mai estaràs més a pler
que en temps que seràs fadrina.