Ben errat va el qui es pensa
que jo no vui En Miquel:
tan segur tengués el cel
com per ell me faç sa clenxa!
Jo et vui bé, ramellet meu,
i no el te sé demostrar:
amb tu jo m’he de casar
si tu ho vols i ve de Déu.
Com la fadrina està en dansa
davant el seu servidor,
tirau vidre volador,
li fareu lluir sa manta.