Ben errat va el qui es pensa
que jo no vui En Miquel:
tan segur tengués el cel
com per ell me faç sa clenxa!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Artà
Camp Semàntic
Cel i infern, Declaració, Desig, Pentinats
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
349
Volum
I
Núm de pàgina
53
Altres cançons relacionades
Enamorada cruel,
per mi sempre ho ets estada.
Voldria veure’t penjada
a un clau afitorada
a un cap d’ennigulada
o a s’estel més alt del cel.
A mi me’n prendrà, estimada,
com a’s gat de Turixant,
que morí miulant miulant
mirant una sobrassada.
El qui portarà floretes
an es meu enamorat,
voldria que fos picat
de moixos, marts i genetes!
Tradicionari de Mallorca
