Ella mateixa s’alaba; ¿que no deu tenir veinats? ¿O deuen esser emmelats es fems en aquella casa?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Satíriques
Algaida
144
II
Ses fadrines de Mancor s’aixequen abans de s’auba i com reguen sa vidauba les agafa mal de cor.
Com ton pare i ta mare pel carrer m'encontraran, gotes de sang ploraran si pensen en mi encara.
Jo tenc dues o tres sogres que no valen dos doblers; en venir N’Andreu d’es peix les barataré amb vogues.
