Altres cançons relacionades
Un pastor ahuca i siula
per aplegar es bestiar.
Jo sempre m’ho vaig pensar,
que em deies dona per riure.
Si em deies dona per riure,
jo et deia homo per xacota.
Encara que sia al•lota,
jo de tu m’he sabut riure.
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.
Com va venir, no era hora
d’anar a sa processó;
ses aletes d’es gipó
totes les duia defora.
Tradicionari de Mallorca
