No m’agrada anar forà
per amor de ses voreres:
hi sol haver romegueres
que m’escarrinxen sa mà.
Sant Antoni d’es Fangar,
no estigueu arraconat;
sortiu enmig d’es rotlat,
que es “molts anys” vos volem dar.
Mes amors ja són passades
i no tenc ningun consol:
allà on se pon es sol,
tot m’eren enamorades.