He d’armar una quadrilla
qui m’aguanti per vetlar;
dona no he de mirar,
i he de arribar a tornar
d’es més valents de la vila.
Tota sa meva grogor
me ve d’una malaltia,
però sa teva negror
no la’t llevarà sabó
ni lleixiu, per fort que sia.
Mu mare em diu: -Polissó,
senya’t, direm el rosari.
-Tenc un plet a Caimari
i he d’anar a aclarir-ló.