Dins can Gotleu me deixares
que no poria plorar;
et vaig dar sa mà a besar,
fii meu, i tu te n’anares.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Algaida
Núm de glosa
2364
Volum
III
Altres cançons relacionades
Voltros sou qui d’es meu cor
tots en volen un llegat,
i jo, trist i malanat,
cames tortes, malforjat.
Tots es qui m’heu escoltat
sou més ases que no jo.
Un dia, posta de sol,
me vaig baraiar amb s’al•lota;
ella me va dir “fesol”,
jo li vaig dir “bestiota”.
Si per sa cara tenc faltes,
sa culpa no la tenc jo:
Jo et promet que tenc un cor
més hermós que es de ses altres.
Tradicionari de Mallorca
