Com jo pens i torn pensar
i de pensar-hi torn loca:
¿quin parentesc és que em toca
amb sa sogra de s’al•lota
que festeja es meu germà?
La mare pròpia
Ja s’és mort es comprador
de ferro vei i pedaços.
Se’n moren de massa grassos,
i aqueix s’és mort de magror.
Ja és mort aquell nas major,
ell qui era s’estaló
qui aguantava ets altres nassos.
En Remei ja ha mudat,
ja no vol esser correu,
perque diu que més li treu
es fer bo an En Remirat.