Un dia de festa bona,
diada de gran festó,
jo, ets al•lots i sa dona
sopàrem d’un eriçó.
D’es coll, férem estufat;
de ses costelles, caliu;
en contar-ho tothom viu:
d’eriçó som esclatat.
En Toni Puig va expirar
enmig de quatre camins.
Sa persona que el matà,
¿que se devia pensar
que era com qui taiar pins?
Un fadrinet Amorós,
com ell començaa a anar-hí,
no s’atreveix a dir-lí
cap puntet dificultós.
Com hi ha un any o dos,
ja s’atreveix a dir-lí:
-Anit, ¿vols que quedi aquí
i festejarem tots dos?
-Estimat, si fos per mi…
¿Què diriren los majors?