Tot quant volia li dava
a s’al•lota entenent,
i tothom parava esment
per veure quan hi anava.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Desig, Joventut
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Assonant
Versos
4
Núm de glosa
3376
Volum
I
Núm de pàgina
198
Altres cançons relacionades
A sa garriga n’hi ha,
d’herba que es diu sua-sana.
Homo que no arriba a cana,
al•lota, deixa’l anar!
Ara passa un jovenet.
Mu mare, ¿el voleu per gendre?
Mitja cortera de cendra
no basta per fer-lo net.
D’es foc surten ses espires
d’es caliu de més endins.
Que són de purs es fadrins
que van darrera fadrines!
Tradicionari de Mallorca
