Bona amor, si vos alcanç,
venturosa seré estada:
seré com aquella mare
que va tenir tretze infants
i en té sis de capellans
i altres tants d’ermitans
i es darrer se va fer frare,
i ella va ser coronada
davant Déu i tots es sants.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1557
III
Jo voldria, jo voldria,
jo voldria, jo voldré:
estar amb tu tant com viuria
i el cel com me moriré.
Fuma, fuma, xemeneia,
mos n’anirem per allà.
Trobarem un capellà;
mos darà peixet i pa
i un cortonel•lo de vi
per passar aquest sant camí.
Passau, bous, i passau, vaques,
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Sa nineta ha fet torrons
i es Vicari els ha tastats,
i els ha trobat un poc fats,
els ha tornats en es forn
perque sien confittas.
I si no són vius, són morts,
o si no, són enterrats!
No estic tan enamorada
que no em puga devertir:
s’amor no me danya, a mi,
perque hi sé donar passada.