’Poloni’, com això és sol,
jo et duia un pa recolat.
¿Saps per què no el t’he donat?
Perque mu mare no ho vol.
He jugat i he perdut,
he perdut amb cartes bones.
He perdut darrere dones
es doblers i sa salut.
Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.