Quan vos alcanç, vós fugiu;
quan jo fuig, vos m’encalçau;
quan vos mir, vós no em mirau;
quan plor, vostra cara riu.
Quanta vegada el cor meu
n’és estat devers ca teva,
i tu encara no ets meva
ni sé quin compte és es teu!
Sa fia d’es batle
n’és torta d’un ui:
qui la vol, que la prenga,
que jo no la vui.
Ara va de bot
sa fia d’es batle;
ara va de bot
es batle i tot!