Déu n’afart a qui en té ganes

Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Servei militar

Poble

Artà

Núm de glosa

714

Volum

Altres cançons relacionades

Sant Antoni i el dimoni
jugaven a trenta-u;
el dimoni va fer trenta,
Sant Antoni trenta-u.

Es dia que es fil és prim,
sa roba surt avenguda;
sa guerrera tenc menuda,
llengo- llarga i xerrim.

Jaume, Jaume, N’Antonina
ja és partida qui se’n va:
ja és damunt es Coll d’Artà
qui et dóna sa despedida.