Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Servei militar
Artà
714
II
Jesucrist està a la taula que dñona sospirs molt grans.
-¿Què és lo que teniu, mon Mestre, que tan fort ’nau sospirant?
-Una meravella és Pere, meravella és Juan.
El Dijous Sant de la Cena, els judíos me pendran,
me duran a can Ignasi (sic), los Pilats m’hi lligaran,
i Maria Magdalena, darrere, vendrà plorant,
i amb la seva cabeiera me llimpiarà la sang.
En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!
De sa civada em queixava
perque era curta d’un cap:
com vàrem esser en es blat,
sa meva fauç no taiava.