Déu n’afart a qui en té ganes
d’a llibre de rei estar!
Ell mos dóna paga i pa,
però, qui en pot escapar,
tira a donar-ho a ses cames.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Servei militar
Poble
Artà
Núm de glosa
714
Volum
II
Altres cançons relacionades
El diumenge de matí
me’n vaig a missa, endolada,
de mu mare acompanyada,
uis baixos tot lo camí.
I de darrere sent dir:
-La jove ¿què deu tenir
que va tan mortificada?
-Sa prenda més estimada
que tenia, se morí.
Déu ho ha volgut així;
ai de mi, desgraciada!-
-¿Que no sabeu, estimada,
que fadrina enamorada
i s’estimat l’ha deixada,
dins poc temps, molta vegada,
tal és es seu poceir?
En esser casats tots dos,
si s’homo estima sa dona,
-¿Que feis, mu mare? ¿Estau bona?
Me’n vaig! Tenc feines! Adiós!
Una rosa a cada galta
i un ui a cada cabei;
vós sou la font del remei,
que per mi no n’hi ha d’altra.
Tradicionari de Mallorca
